Sam Numit: El gran festival de Rockaf Jordi Sierra i Fabra

Seguint el seu instint i el seu orgull d'artista amb el respecte i admiració que professa a la música, Sam Numit no pot deixar d'investigar l'assassinat de Blow Andrews, el cantant revelació de l'any, ocorregut durant un concert organitzat pel mateix Sam, Bruce Springsteen, Sting i Peter Gabriel, i retransmès mundialment des de l'estadi de Wembley, a Londres.
Del cantant revelació ara mort se sap que va ser odiat per tots: els seus músics, el seu productor, el director del seu segell discogràfic, el seu manager, i fins i tot les dones que el van estimar... En Sam sap que només va poder ser un d'ells el que posés fi a la seva vida i està disposat a arribar al final del misteri.
Pel camí ens anirà revelant la cara més oculta del rock i de la indústria musical, dominada per l'egoisme i els interessos comercials.

Aquest audiollibre està narrat en català.
Sam Numit és un rocker d'èxit que ha compartit escenari amb músics de la talla de Sting, Jim Morrisson o Freddie Mercury. Però a més de músic, Sam Numit és un detectiu especialitzat en la recerca de robatoris, xantatges, assassinats...
Ningú millor que ell coneix els secrets del món de la música i les seves peculiaritats. I és que, encara que no ho sembli, en la indústria musical no tot és fama i glamur...
Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1947.
És conegut per la seva obra com a escriptor de literatura infantil i juvenil i el seu treball com a periodista musical. La seva vocació d'escriptor és clara i ferma des de molt petit: confessa que va fer els seus primers passos amb tan sols vuit anys d'edat i als dotze anys ja va escriure la seva primera novel·la llarga, de cinc-centes pàgines.
Malgrat la seva clara vocació, no comptava amb l'aprovació o l'entusiasme dels seus pares, que en acabar el batxillerat el van obligar a treballar en una empresa de construcció durant el dia i a estudiar per ser aparellador durant la nit.
De la seva infància ha dit que "vaig ser tres vegades reprimit: pel meu pare, pel règim i per l'escola franquista".
Tot i així, la seva determinació i la seva tenacitat són més fortes que qualsevol obstacle i les seves insistents cartes setmanals a la cadena de ràdio Cadena Ser el van portar a convertir-se en un dels fundadors de la revista "El Gran Musical" el 1968.
El 1970 va poder abandonar els estudis per convertir-se en comentarista musical, la qual cosa li va permetre viatjar per tot el món amb grups i artistes del moment mentre cobria les seves actuacions i escrivia reportatges.